EL CONCURS DE L’HERÈNCIA: GRAN DESCONEGUT

 

El concurs de l’herència és un tema molt ampli, el present article només em permet fer-ne una aproximació sens perjudici de què es pugui anar tractant de manera més detallada en altres ocasions.

 

Introducció: L’herència insolvent

El concurs de l’herència és un procediment complex que es regula a través de la Llei Concursal 22/2003, de 9 de juliol, però com bé diu el seu nom, no podem deixar de banda el dret civil successori, hem de tenir present que el concurs de l’herència s’assimila a un concurs de creditors, per tant, es produeix un xoc de trens entre les normes concursals i les civils, on s’han de conjugar ambdues normatives, alhora tant diferents.

Entrant, doncs, en  matèria, plantegem-nos que ens podem trobar davant una herència “enverinada”, que no és altra cosa que una herència en la qual hi hagi més passiu que actiu, és a dir, que els deutes de l’herència siguin superiors als béns que formen el cabal relicte, per tant, es convertirà en una herència insolvent.

Davant d’aquesta situació tot es pot complicar, sobretot pels hereus d’aquesta, perquè depenent del que facin en el moment de l’acceptació es poden derivar unes conseqüències o altres, per aquest motiu és convenient un assessorament previ per part d’un advocat.

Cal diferenciar el concurs de l’herència que s’origina a partir d’una herència insolvent i el que s’origina a partir d’un concurs de creditors on ha mort el deutor concursat i, quan es produeix aquest fet, el concurs de creditors es converteix en concurs de l’herència de manera automàtica, essent competent, en tot cas, el Jutge Mercantil.

 

Aspectes generals el concurs de l’herència

La Llei Concursal (LC) parteix del principi d’unitat des d’una triple perspectiva: unitat legal, de disciplina i de sistema. Unitat legal que implica contenir en una única norma tots els aspectes processals i substantius que atenen a la situació d’insolvència del deutor comú, superant amb això la dispersió normativa anterior; unitat de disciplina que, suposa aplicar el procediment concursal a tots els deutors, sigui persona física –amb independència de la seva condició de comerciant o no–, sigui persona jurídica (art. 1.1 LC). Excepcionalment es possibilita en l’art. 1.2 LC el concurs de l’herència que, podrà ser declarat –tot i no tenir personalitat jurídica– en tant no hagi estat acceptada pura i simplement. El més rellevant, però, és que, el deutor comú –persona física o jurídica–, o l’herència, siguin insolvents, qualsevol que sigui la naturalesa de les obligacions que no pugui complir regularment; i, unitat de sistema que, significa instaurar un únic procediment per a totes les situacions d’insolvència –el concurs de creditors– articulat en dues fases: l’anomenada “fase comuna”, en la qual es determina la massa activa i passiva, mitjançant l’inventari de béns; i una segona, representada alternativament pel conveni entre creditors i deutor comú, que en el cas de l’herència serà entre els creditors i qui la representi, o la liquidació del patrimoni del concursat o del causant, amb la satisfacció dels crèdits sota el principi de par conditio creditorum.

Faré un breu anàlisi dels articles de la Llei Concursal que tracten directament el concurs de l’herència.

En l’art. 1.2 es recull el pressupòsit subjectiu, on s’estableix un límit important i a tenir en compte, diu el següent:

“El concurs de l’herència podrà declarar-se sempre que aquesta no hagi estat acceptada per a l’hereu o algun dels hereus pura i simplement”.

Així doncs, d’acord amb la Llei Concursal, podrà declarar-se el concurs en els supòsits d’herència jacent o bé, l’acceptada a benefici d’inventari, atès que si ha estat acceptada pura i simplement respondran dels deutes del causant els hereus amb tots els seus béns.

Si vegem el que ens diu l’art. 3.4 LC: Els creditors del deutor mort, els hereus d’aquest i l’administrador de l’herència podran sol·licitar la declaració de concurs de l’herència, que no hagi estat acceptada pura i simplement.

La sol·licitud formulada per un hereu produirà els efectes de l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari. El termini és de dos mesos des de què s’hagi conegut o s’hagués hagut de conèixer el seu estat d’insolvència, i amb els requisits que s’exigeixen en la Llei Concursal, essent competent el Jutge del Mercantil.

En el Codi Civil de Catalunya (CCcat), l’art. 461-20 determina els efectes de l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari. Aquest punt és molt important perquè els efectes d’una acceptació pura i simple a una acceptació a benefici d’inventari són molt distints per a l’hereu. L’hereu que accepta a benefici d’inventari no respon de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus propis béns personals, sinó que únicament respon amb els béns que s’esdevinguin de l’herència.

Per tant, en aquest supòsit d’acceptació a benefici d’inventari no es confonen els patrimonis causant-hereu. És evident que subsisteixen els drets i els crèdits de l’hereu contra l’herència i les obligacions de l’hereu a favor de l’herència.

No es poden confondre en perjudici dels creditors hereditaris ni de l’hereu els béns de l’herència amb els propis de l’hereu mentre no quedin completament liquidats els deutes del causant i les càrregues hereditàries.

No obstant això, el benefici d’inventari permet a l’hereu adquirir l’herència, prendre’n possessió i administrar-la. Però, perquè l’hereu pugui gaudir i integrar els béns rebuts en herència dins del seu patrimoni personal, ha de preveure el següent:

En primer lloc, l’hereu ha de pagar els creditors coneguts del causant a mesura que es presentin, baix la seva responsabilitat. Tot seguit, ha de cobrar-se els seus crèdits amb l’efectiu que trobi a l’herència o del que obtingui de la realització dels béns de la mateixa herència, per exemple, la venda d’un immoble, sens perjudici dels que pugui adjudicar en pagament de llegítima o llegats.

En segon lloc, podrà lliurar i donar compliment els llegats, si el causant els hagués previst.

Fins aquí sembla que queda molt clar, doncs es pot complicar si apareixen creditors hereditaris desconeguts per l’hereu, que un cop pagats alguns o tots els llegats, si el romanent hereditari no és suficient per pagar-los, aquests creditors hereditaris desconeguts poden reclamar els seus crèdits als legataris.

Pel que fa els creditors particulars de l’hereu, aquests no poden perseguir els béns de l’herència fins que tots els deutes amb els creditors coneguts del causant hagin estat liquidats.

I per si de cas, el CCcat preveu que l’hereu que actua fraudulentament en els pagaments i realitzacions de béns o de l’administració de l’herència beneficiària en general, perd el benefici d’inventari, cosa que pot tenir conseqüències molt importants i greus pel que fa al concurs de l’herència, com veurem més endavant.

Com ja he esmentat, quan l’herència entra en concurs, el procediment que es segueix és d’acord amb la legislació concursal, però el Llibre IV del CCcat en fa referència en el seu art. 461-22, ens dóna una pista sobre qui té legitimació activa per sol·licitar la declaració de concurs de l’herència, ens diu:

l’hereu que gaudeix del benefici d’inventari, si es compleixen els requisits legals, té el deure de sol·licitar la declaració de concurs de l’herència, i un cop declarat, de procedir d’acord amb la legislació concursal”.

El legislador va tenir bona intenció en preveure el concurs de l’herència però és incomplet. Aquest article ens dóna a entendre o pot interpretar-se com que l’hereu, sempre que hagi acceptat a benefici d’inventari, té el deure de sol·licitar davant el jutjat competent la declaració de concurs de l’herència. I em pregunto: ¿únicament aquest hereu està legitimat? Com bé sabem, no. Hi ha més subjectes que poden sol·licitar la declaració del concurs de l’herència. Per tant, en aquest punt, encara que tinguem la legislació concursal –que tampoc no és que sigui massa extensa en aquest tema, sí en el procediment, com si d’un concurs de creditors més es tractés, però no específicament pel que fa l’herència dins del concurs–, crec que el legislador català hagués pogut regular-ho de manera més extensa i explícita. El que ens diu és cert, però incomplet.

 

Pressupòsit subjectiu: L’herència jacent. Tipus d’acceptació

El pressupòsit subjectiu del concurs de l’herència és l’herència jacent. Quan l’herència es troba en període jacent i dins de la massa del cabal hereditari hi ha més passiu que actiu, podem dir que aquesta herència és insolvent, perquè té més deutes que líquid per a poder fer front a aquests i per tant, arribats a aquest punt, l’herència com a massa patrimonial entrarà en concurs, que és el que s’anomenarà el concurs de l’herència.

La declaració de concurs procedirà davant de qualsevol herència que no pugui fer front amb el seu propi actiu, als deutes que ha contret el causant en vida.

Però hi ha un límit important, es podrà declarar el concurs de l’herència sempre que aquesta no hagi estat acceptada pura i simplement. Si l’herència ha estat acceptada pura i simplement no hi haurà retorn i qui haurà de respondre pels deutes contrets en vida del causant serà l’hereu que hagi acceptat.

 

Acceptació pura i simple

L’art. 461-17.1 CCcat ens diu que “si l’hereu no pren inventari en el temps i la forma establerta, s’entén que accepta l’herència de manera pura i simple”. La conseqüència és la responsabilitat il·limitada de l’hereu pels deutes hereditaris, atès que amb aquesta modalitat d’acceptació l’hereu respon de les obligacions i de les càrregues hereditàries, no solament amb els béns relictes, sinó també amb els béns propis (art.461-18 CCcat), enllaçant amb el principi de responsabilitat universal de l’art. 1911 del Codi Civil (CC) “del compliment de les seves obligacions respon el deutor amb tots el seu béns, presents i futurs”.

 

Acceptació a benefici d’inventari

A diferència del que presumeix el CC (l’acceptació pura i simple de l’herència) el CCcat busca la defensa de l’hereu, així ho disposa l’art. 461-17.2.

Els requisits per a l’acceptació a benefici d’inventari es regulen a l’art.461-15 CCcat: pel que fa al temps, l’hereu disposa de sis mesos des de que coneix o pot conèixer la delació. S’ha de formalitzar-se davant notari o per escrit adreçat al jutge competent (també s’admet l’acceptació en document privat presentat davant l’Oficina Liquidadora de l’Impost sobre Successions), s’han d’indicar els béns relictes (sense necessitat de valorar) i els deutes i les càrregues hereditàries, amb indicació del seu import. S’estableix una sanció si, amb coneixement de l’hereu no s’inclouen tots els béns i deutes, o si ha estat confeccionat en frau de creditors. Estan legitimats per acceptar a benefici d’inventari els interessats en l’herència i els creditors del causant.

En quant els efectes d’aquest tipus d’acceptació (l’art. 461-20 CCcat), veiem que l’hereu no respon de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb béns propis, només els de l’herència.

Subsisteixen sense extingir-se per confusió, els drets i crèdits de l’hereu contra l’herència, dels quals es pot fer pagament, i de les obligacions a favor de l’herència.

Fins que no es faci pagament dels deutes del causant i les càrregues hereditàries, no es pot confondre en perjudici de creditors dels béns de l’herència amb els propis.

Respecte la forma de pagament, es poden vendre béns hereditaris per a satisfer les obligacions dineràries; o bé mitjançant dacions en pagament.

Quan l’hereu cometi frau en perjudici dels creditors, l’art. 461-15.4 CCcat estableix com a sanció la pèrdua del benefici d’inventari.

L’hereu que gaudeix del benefici d’inventari, si es compleixen els requisits legals, té el deure sol·licitar la declaració de concurs de l’herència, i un cop declarat, de procedir d’acord amb la legislació concursal (art. 461-22 CCcat).

 

Pressupòsit objectiu: La insolvència

El pressupòsit objectiu del concurs de l’herència és la insolvència. Com he comentat en l’apartat anterior, l’herència amb deutes esdevé insolvent quan aquests deutes no poden ser coberts amb el propi actiu del cabal hereditari.

Per desgranar actiu i passiu de qualsevol massa patrimonial s’ha de realitzar un inventari en el qual es dividirà actiu i passiu. L’actiu està compost de tot aquell patrimoni que no resti gravat o tingui alguna càrrega. El passiu són les càrregues de l’actiu i els deutes que el causant hagués deixat sense liquidar abans de morir.

Per tant, la declaració de concurs procedirà en cas d’insolvència de l’herència. Es troba en estat d’insolvència l’herència que no pot complir amb les seves obligacions exigibles, és a dir, causant deutor que no podia complir regularment amb les seves obligacions exigibles i per tant, una vegada mor aquestes obligacions passen a formar part del passiu del cabal hereditari.

Qui presenti la sol·licitud de concurs de l’herència haurà de justificar el seu endeutament i el seu estat d’insolvència, que haurà de ser actual i imminent. Es troba en estat d’insolvència imminent l’herència que es prevegi que no podrà complir amb les seves obligacions en el moment de la seva liquidació.

 

Conclusió

La vigent Llei Concursal, igual que la legislació anterior, segueix deixant molts buits legals respecte el concurs de l’herència, i la normativa civil catalana relativa al Dret de Successions –ni l’estatal– no recull cap previsió que d’acord amb la concursal configuri el procediment del concurs de l’herència i el doti de contingut perquè per si sol pugui donar sortida a les problemàtiques que es plantegen al respecte.

Un dels punts més controvertits és que en el concurs de l’herència, al igual que un concurs de creditors, correspondrà a l’administració concursal l’exercici de les facultats patrimonials d’administració i disposició sobre el cabal relicte –i tal com esmenta la llei expressament– sense que aquesta situació es pugui canviar, però no hi podem entrar doncs això ja donaria peu a un article molt més extens i no convé allargar-ho més.

Així doncs, és evident que la regulació existent és insuficient. La Llei Concursal no dóna solucions al problema de la insolvència de l’herència, presenta bastantes carències que poden justificar-se atès que la finalitat de la llei no és resoldre problemes successoris, sinó concursals. Però no ens podem conformar amb aquesta justificació, necessitem una regulació més específica.

També, a la pràctica, manquen casos reals, per això no es posa massa atenció a l’estudi d’aquest subtipus de concurs de creditors, però quan n’hi ha algun, ni tribunals ni els diferents operadors jurídics que intervenen en casos de concurs de creditors tenen dubtes en la manera de procedir.

Es podria tornar a plantejar la inclusió d’un nou Títol dins de la Llei Concursal que englobés tot els preceptes que parlen sobre el concurs de l’herència, donant forma i coherència al procés. Es tractaria d’una combinació de normes successòries i concursals que podria ser molt interessant.

 

Maria de Montserrat Romaguera i Edo
Advocada
Membre de l’Associació Catalana d’Especialistes en Dret de Successions

L’API I EL CONCURS DE L’HERÈNCIA

 

La tasca de l’api davant d’una situació d’insolvència patrimonial és vital. La presa de decisions ha de ser ràpida. La primera de les precaucions és conèixer el valor dels actius patrimonials: davant un patrimoni en què el passiu és superior a l’actiu, renúncia immediata a l’herència; en el cas que l’actiu sigui superior al passiu (i aquest es trobi tot o en part en mora) pot acceptar l’herència però amb precaucions, s’ha de conèixer la naturalesa del passiu, el caràcter executiu de determinades obligacions, el seu import i el seu venciment. En tot cas s’ha d’acceptar l’herència a benefici d’inventari.

Acceptada l’herència a benefici d’inventari, i trobant-se l’herència en situació d’insolvència, entesa aquesta com la impossibilitat d’atendre les obligacions ordinàries de la mateixa, s’ha de presentar concurs de creditors de l’herència, tal com ha comentat anteriorment la companya, Maria de Montserrat. Per tant, no és una opció és una obligació.

 

I l’api no és aliè a aquest procés, ja que pot intervenir en diferents moments:

 

EXTRACONCURSAL

  1. Al principi, valorant els immobles que formen part de l’actiu de l’herència.
  1. Intermediant en la recerca de compradors per a determinats elements de l’actiu de l’herència que permetin la tresoreria suficient per afrontar el passiu de la mateixa i sortir de la situació d’insolvència.

 

CONCURSAL

  1. A instància de l’administració concursal amb l’objecte de determinar la massa activa del concurs, o de la concursada, per impugnar el valor dels immobles donats per l’administració concursal en l’inventari de béns i drets.
  1. Venda d’unitat productiva, presentant ofertes per a l’adquisició d’unitat productiva.
  1. Fase de Conveni, intermediant en la venda de determinats actius amb què obtenir tresoreria per afrontar els pagaments compromesos en el mateix.
  1. En la fase de liquidació, bé mitjançant la gestió de venda dels immobles encarregada per l’administració concursal, bé mitjançant la presentació d’ofertes de compra dins del que estipula el Pla de Liquidació, o bé mitjançant l’aportació de compradors en la subhasta pública dels mateixos.

 

La detecció de la situació d’insolvència patrimonial a temps, el coneixement de la legislació vigent i l’adequada resposta, permet a l’api donar un servei de gran qualitat amb alt valor afegit al seu client, estant present de manera activa a les diferents etapes del procés defensant el millor preu possible.

 

RAFAEL CASTILLA ÁLVAREZ
Advocat, Api
Vicepresident COAPI Barcelona

Publicat a la revista Immoscòpia, maig 2015