També atenció personalitzada a Madrid (Centre Ciutat) un dia a la setmana, cal concertar cita prèvia.

LA NECESSÀRIA REPRESENTACIÓ PROCESSAL DE L’HERÈNCIA JACENT A EFECTES REGISTRALS

L’autora d’aquest article exposa la problemàtica de les inscripcions registrals en els procediments judicials seguits contra les herències jacents o els ignorats hereus.

 

Existeix una problemàtica que té conseqüències pràctiques pel que fa l’execució de les sentències i resolucions, en les quals ha estat part una herència jacent o els ignorats hereus del causant, respecte la seva representació en un procés judicial.

Aquests casos es donen quan un tercer vol fer valdre determinat dret i es troba amb un bé el qual era propietat d’una persona que ja ha mort, doncs bé, aquest tercer ha d’interposar una acció contra l’herència jacent del causant, perquè aquesta encara no ha estat acceptada pels cridats a la successió. També es dona el cas de què es desconeix quins són els hereus del causant, que és quan ens referim a: “els ignorats hereus”. Em remeto a la doctrina de la Direcció General dels Registres i del Notariat (en endavant, DGRN) des de la Resolució, de 27 d’octubre de 2003, seguida ininterrompudament per altres posteriors. A la pràctica, però, se segueixen presentant demandes i obtenint sentències de condemna contra l’herència jacent, declarada en rebel·lia el que, si bé es pot admetre, per tenir capacitat per ser part, planteja problemes d’execució, atès que els béns no estaran a nom de l’herència jacent i els registradors, amb el suport de la DGRN en diverses resolucions a partir de l’esmentada, deneguen la inscripció de l’auto que despatxa execució contra l’herència jacent en un procés en el qual no ha estat representada per un administrador o un defensor judicial –si prèviament no hi ha un administrador-.

En aquest darrer cas, habitualment el nomenament d’un defensor o administrador judicial per a representar l’herència jacent o els ignorats hereus ha de sol·licitar-se a instància de part.

De totes maneres, aquesta postura de la DGRN ha estat criticada per entendre que és poc respectuosa amb els interessos dels creditors –quan n’hi ha- als quals la llei no reconeix la possibilitat d’exigir el nomenament d’un administrador.

La jurisprudència i les resolucions de la DGRN entenen que no es pot considerar l’herència jacent com a persona jurídica, però sí que se li atorga transitòriament una consideració unitària per a poder-li donar entitat jurídica i pugui tenir capacitat processal i ser representada (arts. 6.4 i 7.5 LEC).

La DGRN en vàries de les seves resolucions analitza l’abast de la qualificació registral en els documents judicials. Tot i que la funció jurisdiccional correspon en exclusiva als jutges i tribunals, els registradors han de complir les resolucions judicials executables i vetllar perquè el titular registral tingui el tracte degut en el procediment, en aplicació del principi constitucional de protecció jurisdiccional dels drets i d’interdicció de la indefensió processal. Per aquest motiu, el registrador, únicament a efectes de la inscripció, ha de qualificar si el titular registral ha pres part en el procediment o si, almenys, ha tingut legalment la possibilitat d’intervenció en el procediment determinant de l’assentament, per haver estat emplaçat, amb independència del mode o garanties de les citacions practicades en les actuacions, doncs, de no ésser així, hi hauria una incongruència entre resolució i procediment, que és matèria qualificable. La DGRN considera que el nomenament d’un defensor judicial s’ha de limitar a aquells casos en què la crida als ignorats hereus sigui purament genèrica i obviar-se quan dels documents presentats resulti que el Jutge ha considerat suficient la legitimació passiva de l’herència jacent.

El Col·legi de Registradors de la Propietat va formular consulta vinculant sobre emplaçament i “personació” de l’herència jacent com a demandada en procediments judicials i sobre si és necessari o no el nomenament d’un defensor judicial que representi i defensi els seus interessos.

En la Resolució DGRN, de 3 d’octubre de 2011, sobre emplaçament i “personació” de l’herència jacent a efectes de practicar assentaments registrals en procediments judicials contra aquesta, el Centre Directiu de la DGRN reprodueix el que considera reiteració de la seva doctrina, ratificada pel Tribunal Suprem:

Vetllar pel principi constitucional de protecció jurisdiccional dels drets i d’interdicció de la indefensió processal, que limita els efectes de la cosa jutjada a qui hagi estat part en el procediment.

El principi registral de tracte successiu, molt relacionat amb l’anterior, impedeix donar cabuda en el Registre a resolucions judicials que poguessin comportar una indefensió processal patent del titular registral, determinant l’art. 100 del Reglament Hipotecari el seu àmbit de qualificació. Perquè el títol sigui inscriptible, el titular registral afectat, quan no consti el seu consentiment autèntic, almenys ha de resultar que ha estat part o ha tingut la possibilitat d’intervenció en el procediment que determina l’assentament. El registrador no pot qualificar la legitimació passiva des del punt de vista processal, ni tampoc els tràmits seguits en el procediment judicial, però sí que ha de qualificar el fet que, qui apareix protegit pel Registre hagi estat emplaçat de forma legal en el procediment.

Respecte l’herència jacent, inicialment la DGRN va tenir un criteri més rígid exigint el nomenament judicial d’un administrador de l’herència jacent, en procediments judicials seguits contra hereus indeterminats del titular registral.

Posteriorment, per adaptar-se a la jurisprudència, ha aclarit que, l’emplaçament en la persona d’un administrador o defensor judicial dels ignorats hereus o l’herència jacent haurà de complir amb el tracte successiu; serà requisit inexcusable tal emplaçament quan la crida sigui genèrica, dirigint la demanda contra hereus ignorats; i, no serà necessari tal emplaçament quan s’hagi demandat a un possible hereu que pugui actuar en el procés en nom dels absents o desconeguts.

Per últim, s’ha de tenir en compte que, a la pràctica, el Ministeri Fiscal pot assumir la defensa i representació de l’herència jacent o dels ignorats hereus mentre no es nomeni un administrador o defensor judicial (art. 8.2 LEC), no obstant, sovint el Ministeri Fiscal no ho accepta i haurem d’esperar a què el Jutge nomeni un administrador o defensor judicial.

 

Maria de Montserrat Romaguera i Edo
Col·legiada Núm. 38.481

Veure pàgines 24 i 25 de l’enllaç: https://romaguera-edo.com/docs/328b.pdf