Àrees de pràctica

  • PLANIFICACIÓ SUCCESSÒRIA
  • TESTAMENT VITAL
  • ACCEPTACIÓ DE L’HERÈNCIA
  • SUCCESSIÓ INTESTADA O DEFUNCIONS SENSE TESTAMENT
  • RECLAMACIONS DRET DE LLEGÍTIMA
  • GESTIÓ DEL PATRIMONI
  • PLANIFICACIÓ FISCAL
  • REGLAMENT SUCCESSORI EUROPEU
  • INCAPACITACIONS
  • MEDIACIÓ
Cal una bona planificació successòria per evitar problemes als nostres hereus, per això abans de firmar qualsevol acte de disposició mortis causa (testament, pacte successori), aconsellem assessorar-vos correctament.

Tenim dos instruments per atorgar la nostra última voluntat, el més habitual és el testament. El testament permet deixar escrita la nostra voluntat i distribuir els nostres béns a qui desitgem, cal expressar la voluntat d’una manera clara per evitar problemes d’interpretació. Hi ha varis tipus de testaments:
  • el notarial, que pot ser obert (el més utilitzat) o tancat, aquí cal tenir cura de complir amb totes les formalitats perquè sigui vàlid.
  • l’hològraf, cal que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l’atorgament. Després de la defunció del testador, cal ser adverat i protocol·litzat, tal com es regula en la legislació vigent. En aquest cas també cal anar amb molt de compte en quant a les formalitats i els terminis.
Hi ha altres instruments com els pactes successoris, que és una figura més complexa. Cal un estudi detallat per valorar què convé més en cada cas concret.
A l’hora de redactar un testament, cal determinar si deixem o no la llegítima als fills, nomenar com a mínim un hereu, establir llegats, és a dir, deixar béns concrets a persones concretes, preveure substitucions en cas de premoriència o renúncia dels hereus o dels legataris i nomenar tutor i administrador patrimonial dels fills menors d’edat.

Fem un estudi personalitzat, plantejant les diferents opcions possibles i adaptat el redactat final a les necessitats de cada cas.
El testament vital, anomenat Document de Voluntats Anticipades (DVA), és un document dirigit als metges, en el qual una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat. El document també serveix per designar un representant que actuï com a interlocutor vàlid o amb el metge o l’equip sanitari, en el cas que no pugui expressar la seva voluntat per ella mateixa. Aquest document s’ha de formalitzar davant notari o davant de tres testimonis (dos d’ells no poden tenir relació de parentiu fins a segon grau).

Es recomana incorporar aquest document a la història clínica del pacient.

A Catalunya, per exemple, per tal de facilitar-ne l’accés als metges que l’han de tenir en compte, el DVA es pot inscriure al Registre de voluntats anticipades del Departament de Salut. D’aquesta manera el document queda incorporat a la història clínica compartida dels pacients.
L’acceptació de l’herència és aquella declaració de voluntat en virtut de la qual el cridat a una successió accepta la crida realitzada al seu favor.

La successió es defereix en el moment de la mort del causant. Si l’herència encara no ha estat acceptada ni repudiada diem que aquesta es troba en situació jacent.

L’herència jacent es compon dels béns, drets i obligacions del causant que encara no han estat acceptats pels hereus.

Una herència jacent és una herència sense titular. Si aquesta no pot fer front al pagament regular dels deutes que tingués el causant, aleshores pot ser declarada en concurs.

Quan l’herència es troba en aquesta situació jacent, els hereus cridats poden fer actes de conservació, defensa i administració ordinària, fins i tot prendre possessió dels béns i exercitar accions possessòries. Aquests actes no comporten l’acceptació tàcita de  l’herència  llevat que es prengui el títol o qualitat d’hereu.

Amb l’acceptació, sigui del tipus que sigui, deixa d’existir l’herència jacent, perquè ja hi ha un titular que s’ha fet càrrec d’ella.

Amb l’acceptació, l’hereu respondrà de tots els deutes del causant amb el patrimoni de l’herència que haurà ingressat en el seu propi patrimoni preexistent, és a dir, amb els béns hereditaris, i amb el seu propi patrimoni personal.

En l’acceptació pura i simple, l’hereu queda responsable de tots els deutes del causant i respon amb el béns d’aquesta i els seus propis.

En l’acceptació a benefici d’inventari, l’hereu no està obligat a pagar els deutes del causant sinó només fins on ho permeten els béns d’aquesta, és a dir, no es confonen béns de l’hereu amb els relictes

Una vegada acceptada l’herència caldrà liquidar els tributs corresponents. Ens ocupem de tenir en compte tots els terminis per a la liquidació dels tributs i si és necessari, gestionem peticions d’ajornaments o fraccionament d’aquests.

Si hi ha varies persones interessades en una herència i un hereu no vol acceptar, es pot sol·licitar al jutge que interpel·li l’hereu perquè manifesti si accepta o repudia l’herència. Aquest supòsit també es pot donar en els casos de reclamació de llegítima.

  • OBTENCIÓ DE DOCUMENTS
Per a poder acceptar l’herència són necessaris varis documents, us assessorem i us gestionem l’obtenció de tots ells.

  • ADJUDICACIÓ DE L’HERÈNCIA
En l’acceptació d’herència, a més de la pròpia acceptació és necessari adjudicar-se els béns hereditaris.

Tant en el cas d’una successió intestada, on el causant no ha definit la seva voluntat ni en quant a la designació d’hereus ni en quan al repartiment dels béns, com en el cas que tot i existir testament, el causant ha definit els hereus repartint els seus béns a parts iguals, en ambdós supòsits caldrà adjudicar-los mitjançant l’operació particional i en aquesta distribució de béns és quan poden sorgir controvèrsies entre els hereus, principalment per la valoració si es tracta sobretot de béns immobles.

En canvi, si el testador ja adjudica els béns en el mateix testament ja sigui a títol universal (hereu) o a títol particular (legatari), en aquest no acostuma haver-hi controvèrsia.

  • DIVISIÓ DE L’HERÈNCIA
La divisió judicial de l’herència cal instar-la, en última instància, si els hereus no arriben a un acord en les adjudicacions dels béns relictes.

Gestionem tota la l’herència, defensant els seus interessos dels nostres clients, en totes les seves fases: estudi previ, preparació de tots els documents, sol·licitud de pròrrogues dels tributs quan correspon, redacció i/o supervisió de les escriptures o documents privats pertinents, liquidació de tributs i inscripció de les finques al Registre de la Propietat. sempre vetllant pels seus interessos en l’herència.
La successió intestada o defunció sense testament s’obre quan una persona mor sense deixar hereu testamentari o en heretament, o quan el nomenat o els nomenats no arriben a ésser-ho i no existeixin substitucions o aquestes hagin pogut regir.

A Catalunya els hereus del causant són els seus descendents a parts iguals. El cònjuge o convivent en unió de parella estable supervivent podrà optar entre l’usdefruit de tots els béns o bé, podrà exercir la facultat de commutació i adjudicar-se l’usdefruit de l’habitatge habitual més una quarts part de l’herència. En defecte de descendència i cònjuge, són hereus els ascendents. En aquest cas, cal atorgar escriptura de declaració d’hereus davant notari, havent de complir una sèrie de requisits burocràtics, així com la presència de dos testimonis. Passat el termini legal, qui hagi esdevingut hereu podrà atorgar escriptura d’acceptació  d’herència i adjudicar-se els béns.

Quan el causant no té descendència, cònjuge o convivent en unió estable de parella ni ascendents, per defecte els hereus són els germans, els nebots i així fins als parents de quart grau. En aquest cas caldrà instar una demanda judicial davant el jutjat de l’últim domicili del causant.

Aquest ordre de successió canvia segons la llei que correspongui aplicar a la successió.
Una reclamació de llegítima es pot tractar des de dues posicions: hereu i legitimari, coneixem què s’ha de fer en cadascuna d’elles.

Les persones que tenen dret a la llegítima són els descendents del causant. En cas que el causant no tingui descendència, els seus ascendents podran reclamar el dret de llegítima. L’hereu és la persona obligada a fer el pagament.

A Catalunya la llegítima és un dret de crèdit que consisteix en un 25% del cabal relicte, és a dir, els béns existents en el moment de la defunció i els béns donats en vida pel causant (donacions fetes durant els últims 10 anys), amb deducció dels deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l’enterrament o la incineració.

Els dos aspectes més controvertits són la valoració dels béns i la computació de determinats béns a efectes del càlcul de la llegítima.

El dret per a reclamar la llegítima prescriu al cap de deu anys de la mort del causant.

Davant d’un desheretament us assessorem què es pot fer i com reclamar.
El patrimoni cal administrar-lo correctament i prendre consciència de les obligacions legals i fiscals que hem de complir amb l’administració tributària, principalment, per aquest motiu us oferim l’assessorament fiscal en col·laboració amb un excel·lent equip d’assessors fiscals a la vostra disposició.

També podeu comptar amb el nostre assessorament en cas de voler vendre, arrendar o optimitzar el rendiment del vostre patrimoni, ja sigui el que s’hagi pogut heretar o el vostre personal. Redactem, supervisem les escriptures, els contractes, liquidem els tributs corresponents, comunicacions a les diferents administracions i gestions amb el Registre de la Propietat.
És molt recomanable planificar la nostra successió en vida perquè d’aquesta manera assegurem el compliment de la nostra voluntat i el destí del patrimoni familiar, tenint cura de la fiscalitat i com podem minimitzar-ne el seu cost.

Fem un estudi del vostre patrimoni i us aconsellem la millor planificació possible.
El Reglament 650/2012 harmonitza el Dret Internacional Privat en matèria de successions a la Unió Europea. El Reglament regula la competència judicial internacional, la llei aplicable, el reconeixement i l’execució de decisions i documents públics, i crea el certificat successori europeu.

L’hem d’aplicar quan el causant era nacional d’un estat membre i en el moment de morir tenia les seva residència habitual en un altre estat membre.

En els testaments es pot determinar la llei que volem que s’apliqui a la nostra successió. L’elecció de llei és un dels aspectes més rellevants del Reglament.

Quan ens trobem una successió amb element internacional, tenim en compte tots els aspectes necessaris per tal de garantir la voluntat del causant i la seguretat jurídica dels hereus.
Es tracta d’alliberar a una persona de les responsabilitats que ja no pot assumir, normalment la causa és una malaltia que afecta la capacitat cognitiva del presumpte incapaç, com en el cas de l’Alzheimer, l’esquizofrènia, la ludopatia, la bipolaritat…

Si no s’actua a temps es poden derivar situacions perilloses en les activitats quotidianes del malalt com: deixar-se el gas obert, desorientar-se en espais públics, treure grans sumes de diners que posteriorment s’extravien, lliurar diners a desconeguts o compres de productes innecessaris. Normalment els presumptes incapaços donen un excés de confiança a terceres persones desconegudes i fora del vincle familiar o afectiu.

El procediment d’incapacitació es realitza en seu judicial. El jutge ha de dictar sentència determinant la incapacitat, el seu grau (pot ser total o parcial) i la figura de guarda i protecció (tutela, curatela o defensor judicial).

En cas d’un avenç ràpid de la malaltia, és possible sol·licitar mesures cautelars urgents, com per exemple, l’administració del patrimoni del malalt mentre dura el procés.

Ens ocupem de tot el procediment judicial i, posteriorment, si ens ho encarrega el tutor, de presentar la rendició de comptes al jutjat, en funció de la periodicitat que determini el jutge.
La mediació és un dels mecanismes més efectius per a resoldre conflictes familiars, com els que es poden originar en una successió.

Montserrat Romaguera, com a mediadora professional inscrita al registre de mediadors de dret privat actius, del Departament de Justícia, de la Generalitat de Catalunya i també al registre de mediadors de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, gestiona tot el procés de mediació, que us ajudarà a resoldre determinats conflictes de manera efectiva i sense necessitat d’haver d’interposar una acció judicial, en el cas de què s’assoleixi un acord entre les parts.

La mediació s’entén més avantatjosa perquè:
  • Restableix la comunicació i facilita la col·laboració entre les parts.
  • Els acords que s’assoleixen permeten solucions més ràpides i ajustades a les necessitats concretes de les parts.
  • A nivell emocional és molt més beneficiós que el procediment judicial.
  • En quant el temps, és un procediment més breu que el judicial, a més de ser molt més econòmic.
  • Ajuda a pacificar la relació de les persones en conflicte.